Etiquetas

, , , , , , , , , , , , , ,

L’actual parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí es situa al municipi d’Algemesí, situat a la Comunitat Valenciana i més concretament en la comarca de la Ribera Alta. Fou construïda entre 1550 i 1582 per Doménech Gamieta, al costat del que antigament era l’església del poble i que fou transformada en la Capella de la Comunió. Aquesta capella té una antiguitat de quasi 700 anys, doncs les fonts parlen de la seua construcció en 1270-1280, tot i que és possible que fora anterior.

En aquest context de l’Edat Mitjana, la comunitat valenciana estava sent reconquerida per Jaume I de Nord a Sud, que a mesura que anava guanyant territoris, construïa esglésies dedicades a Sant Jaume Apòstol. També més endavant, durant el segle XVII, hi hauria una reforma espiritual i un entusiasme espiritual cristià, quan s’expulsaren els moriscos del territori i es tornarà a exaltar la figura del titular de l’església. Aquest segle serà clau per a la reforma de la parròquia.

La basílica era un centre important de la ciutat, situada al casc històric. Era important en la vida dels camperols perquè assenyalar les hores a través de les campanes, així com atacs i perills que estava sofrint la vila. A més les campanes tenien un altre sentit cristià, i era fer front a la cridada de l’imant en les mesquites.

FAÇANA

L’església de d’Algemesí té dues parts ben diferenciades, en una banda trobem la Capella de la Comunió i en l’altra l’església principal, cadascuna amb el seu accés. El primer, molt senzill, el segon amb una portalada elaborada.

Els murs estan fets de maçoneria, pedres col·locades de forma desigual, un mur ja utilitzat en època romana que emprava pedres irregulars amb gran quantitat de morter. Aquesta tècnica era molt econòmica i permetia que el mur s’assequés ràpidament. Dona la sensació de ser un opus africanum per la divisó vertical del mur a través de carreus de pedra labrats, els carreus de pedra de millor qualitat s’han destinat a les parts més febles de l’edifici (Làmines 2). Tot el mur es trobava revestit de marbre amb un aparell al llarg i través, com es poden veure en algunes zones. També en altres com la base del campanar, tenim un mur testaceum molt fi on es manifesta un arc cec de descàrrega fet amb rajola retallada. (Làmina 1).

La part del mur en la capella de la comunió està coberta de maons al llarg i través (làmina 4), revestits de carreus de pedra que a més compten amb un sòcol molt ample, però el més interesant son dues pilastres fetes amb rajoles col·locades en vertical i revestides amb un encoixinat en punta de diamant. Les pilastres es troben coronades per un capitell amb volutes  (Làmina 5).

Les portes són dos i son molt distintes. Les dues són arcs de mig punt d’inspiració de model clàssics. La primera porta és un arc de mig punt a mode de serliana, amb l’arc totalment decorat amb oves i dards, i a la part inferior denticles. També trobem un element decoratiu a la mènsula, actualment deteriorat i que potser fora un au de la que sols es conserven les ales i les potes. L’arc està flanquejat per dues pilastres adossades  i amb decoració a candellieri. Estan fetes amb rajola recoberta en marbre. (Làmina 3)

La segona porta és la de la portalada principal. És una portalada renaixentista que s’inspira en les retaules i és totalment simètrica. Té dues columnes a cada part, amb dues finestres cegues i fornícules coronades amb petxines veneres i ocupades amb escultures de vult redó de sants. Es separa a través d’un arquitrau del pis superior, on trobem altres tres vans de la mateixa tipologia, separats per columnes sobre les que es recolza un arquitrau. El conjunt està coronat per un frontó redó i a la part superior l’escut d’Algemesí sustentat per dos àngels.

L’arc té una mènsula a la clau i als carcanyols dos àngels en baix relleu. Està flanquejat per quatre columnes adossades amb el fust llis i d’ordre compost. Un tipus d’ordre d’invenció romana que combina fulles d’acant amb petites volutes. A la fornícula esquerra es troba l’estàtua de Sant Vicent Màrtir, que es representa amb la dalmàtica sobre el alba blanca, i a la dreta Sant Vicent Ferrer, que sempre apareix com un home d’edat més avançada i assenyalant el cel.

L’arquitrau amb tres platabandes i un fris a candellieri amb grotescos. També apareixen denticles com en l’arc de la Capella.

El cos superior té columnes compostes amb fust estriat i en les fornícules la Mare de Déu a la esquerra amb el nadó i beneint, a la dreta Sant Onofre, que se’l representa quasi nuet i assegut amb una creu, i al centre el Sant Titular, Sant Jaume Apòstol. Al damunt es repeteix el esquema de l’arquitrau però amb un fris decorat amb florons encaixonats en quadrats. Al frontó redó trobem Crist amb la creu i en actitud de beneir.

lamina-i

Làmina 1

lamina-iii

Làmina 2

lamina-ii

Làmina 3

lamina IV.JPG

Làmina 4

lamina-v

Làmina 5

Webgrafia del context històric: < http://www.parroquiasantjaume.com/#!la-parrquia/c1c71 > (Data de consulta: 30/03/2016)

Agraïments per la fotografia: Celia Andrés Cubells.

 

Anuncios